Pecha-Kucha: Charles & Ray Eames, innovació tecnològica

Charles i Ray Eames van ser un matrimoni de dissenyadors americans que van fer grans contribucions en el mobiliari modern. Van treballar en diversos camps però l’explicació és centra sobretot en l’evolució tecnològica que hi ha darrera dels seus mobles.

El Charles va néixer a Sant Louis i allà a la Universitat de Washington va estudiar arquitectura però només durant 2 anys. Va estar molt influenciat per Saarinen que és qui el va animar a traslladar-se a Michigan a estudiar a l’acadèmia d’Art Cranbrook on va conèixer a la Ray. La Ray, en canvi, té una formació com a pintora, va estudiar pintura expresionista abstracta ambHansHofman. Més tard, l’any 1940 va anar a estudiar a l’acadèmia d’Art Cranbrook a Michigan i es allà on coneix a Charles Eames.

El Charles va deixar la seva dona, amb qui tenia una filla, i es va casar amb la Ray. La naturalesa polifacètica de les seves carreres és el que va fer que escomplementéssin tan bé, l’important no és el que aportava cada un sinó el que van crear junts. Tot el que dissenyaven ella ho veia com una extensió de la seva pintura i ell com una extensió de la seva arquitectura.

Van ser pioners en moltes tècniques. Els seus orígens estan en aconseguir treballar la fusta laminada i més tard treballaran amb materials com la fibra de vidre, plàstic, alambró i alumini. En realitat tot va començar com un fracàs. El Charles i el Saarinen es van presentar al concurs de Organic Design amb l’objectiu de moldejarla fusta contraxapada en dues direccions. Els enganxadors no eren molt bons i la cadira es trencava. Tot i així van guanyar el concurs.

Després de molts intents sense èxit Saarinen es va rendir. Sense diners i amb poques opcions Charles i Ray esmuden a Los Angeles. Allà creen una màquina per seguir intentant moldejar la fusta contraxapada. Estats Units es troba en la segona Guerra Mundial i hi havia una gran escassetat de matèries primeres. Amb el retrocés de la guerra apareix una oportunitat apareix una oportunitat, la marina dels Estats Units necessitava unes millors fèrules que fins aquell moment erenmetàl.liques. Els Eames van dissenyar una nova fèrula i ho van aconseguir, en van fabricar més de 150.000.

Charles i Ray volien aplicar el que havien après. Passen per una fase de prova i error i estudien les mesures i les postures. Principi del procés dels Eames de Learning by doing.

Els mobles de fusta contraxapada van arribar a ser bons l’any 1945 quan van treure la cadira infantil. Es podien fabricar en sèrie i guardar-les una sobre l’altre. Els mobles Eames es van promoure com algo nou per una nova societat, i Estats Units ho era.
La Plywood és el resultat d’adaptar la fusta moldejada tridimensionalment. El seu caràcter modular permet aconseguir diferents combinacions.

Després d’uns anys, en el període de postguerra, el MOMA torna a convocar un altre concurs, aquesta vegada el “Low-Cost Furniture Design”, fent demanda de dissenys de mobles adequats a la situació de necessitat econòmica i escassetat de materials. Queden en segon lloc les “Armchair” dels Eames sent unade les primeres cadires amb el seient de plàstic. La tècnica, la que s’utilitzava en la fabricació de xapes de plàstic per a antenes de radars en la guerra.

Per a aquest mateix concurs van presentar també la Chaise, que no va guanyar però va obtenir una menció d’honor. Per què no va guanyar? Pel seu elevat cost de fabricació,

27$ enfront dels 6 $ a 12$ que exigien les bases. Però va ser la clau en la seva generació, ja que aconseguia ser rígida i còmoda amb un disseny orgànic.

Després de rebutjar aquesta idea de seguir la forma del cos humà, van dissenyar la Wire Chauire utilitzant alambró soldat. Els extrems del alambró anaven subjectats a la riba per dos alambrons més gruixuts donant forma i estabilitat a l’armadura. Amb aquesta innovació tecnològica van aconseguir una patent: la primera destinada a la fabricació de mobles.

La Long Chair no va aconseguir cap patent però té una peculiaritat que la fa molt còmoda i flexible, i és la forma en la qual estan unides les seves peces. El reposacaps i respatller s’uneixen amb un parell de barres d’alumini, mentre que el seient només ho fa a la resta de la butaca a través dels reposabraços. La tapisseria de pell és totalment removible, i la base estavellada fixa permet que la butaca giri sobre si mateixa.

Com a regal per motiu del seu 50 aniversari, els Eames van regalar a Billy Wilder, director de cinema i mecenes dels Eames, la Longe Chair & Ottoman en senyal d’agraïment. Billy en una ocasió havia expressat el desig de poder descansar entre rodatge i rodatge en un seient que fos tan còmode com estar assegut en un vell guant de beisbol…

I finalment, al principi de la seva etapa final com a dissenyadors de mobles estan les Aluminium Group, pensades tant per a exterior com a interior. Aquestes cadires sorgeixen de la necessitat de moblar la Casa Miller, amb àmplies superfícies vidriades i terrasses en la qual la separació interior exterior era una línia difusa. Això és el que porta a fabricar-les d’alumini fos perquè era resistent a la corrosió, a partir d’aquest disseny els Eames entren en un període més industrialitzat.

…..I COM A CURIOSITATS……

La introducció al color venia influenciada per un corrent “l’art concret”, basada en l’obra de pintors com Kandisky o Max Bill, en les quals la forma predominava sobre el color i utilitzaven colors plans. Actualment es reprodueixen en altres tons.

Amb aquestes imatges exposem dues idees:
-D’una banda, com un prototip *low *cost, la *Chaise, amb el pas del temps pel seu valor de disseny, avui costa uns 7000€ enfront dels 27$ del seu llançament per aquell temps.
-I d’altra banda, la comparació del preu d’un moble dels anys 50 amb una peça Low Cost (veure imatge del fullet publicitari de mobles dels anys 50).

Com a conclusió, utilitzant una de les seves màximes, perquè expliquen tots els seus dissenys i perquè com a arquitectes ens ho podem aplicar….
“El disseny tracta de la necessitat”, i com a màxima sostenible “Ha de durar sempre”, i

“Qui podria dir que el plaer no és útil?” 

Estudi realitzat per: Silvia Gabarró, Oscar Granados, Jordi Ibars, Glòria Perich, Helena Sanjuán, Denis Wanders. Construcció9/Etsav.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s