Pecha-kucha: elements by Koolhaas

Elements és una oda als blocs més universals de l’arquitectura: terra, paret, sostre, porta, finestra, façana, balcó, passadís, xemeneia, bany, escala, escala mecànica ascensor i rampa. Cada un existeix com a llibre independent i tot el conjunt forma una exposoció a la Biennale d’Arquitectura a Venècia.

TRAJECTÒRIA DEL LAVABO:
El lavabo com concepte existeix des de fa milers d’anys, es creu que com a mínim des del 3600AC. El seu desenvolupament ha tingut alts i baixos, marcat per moments de gran progressió en matèria sanitària. Com per exemple, la invenció del sistema de clavegueram, paper de bany, cisterna, etc…

DEFINICIÓ BANY: El primer que ens hem de preguntar és: Què és un bany? Doncs un bany, tal i com el coneixem avui en dia és la suma del lavabo de Beaufort, la cisterna elevada, el paper de bany, l’espai privat i el sistema de recol·∙lecció. Tots aquests punts són els tractats en el llibre i dels que parlarem.

RECOL∙LECCIÓ 1: Abans de la invenció dels sistemes de recol·∙lecció, es defecava on es podia: als boscos, llacs, camps, on fós. Inclús després de la invenció del lavabo encara era comú llençar els excrements per la finestra, o dissenyar les latrines perquè caigués directament al carrer, com podem veure.

RECOL·LECCIÓ 2: En els sistemes de recol∙lecció públics, amb el pas dels anys es passar evolucionar des les fosses sèptiques comunes, als banys públics amb algun tipus d’evacuació. Normalment canalitzant aigua des d’algun riu o canal.

RECOL·LECCIÓ 3: En l’àmbit domèstic la recol·∙lecció ha anat des de llançar-la directament al carrer, a conduir-la a fosses dins del propi habitatge. Finalment es va crear el sistema de baixants connectats a la xarxa de clavegueram, tal com coneixem ara. Així, ja no és necessària la recol·∙lecció manual .

ESPAI PRIVAT 1: La ubicació de la cambra de bany i la seva privacitat ha canviat molt. A l’època romana als banys comunals la gent es reunia i conversava. Amb l’edat mitja es va passar a considerar un espai privat que sovint s’allunyava del lloc on es residia.

ESPAI PRIVAT 2: Inclús avui en dia la situació del bany dins l’arquitectura i la seva privacitat canvia d’una cultura a una altra. Aquí tenim un clar exemple. A la glass House és la única peça totalment tancada mentre que al Burj Khalifa es troba en façana amb les vistes a la ciutat.

TASSA BANY/ HISTÒRIA: I arribem a la tassa en si. Tal com hem reflectit fins ara, el disseny de la tassa de vàter també reflecteix la història de la humanitat. Tal com passa amb qualsevol altre objecte, aquest evolucionen depenent de les modes o les necessitats del moment, reflectint la realitat de l’època, com es veu a les fotos.

TASSA BANY/ SIFÓ: Una part fonamental és el tipus de cisterna i sifó. També desenvolupat durant els últims anys, però cada tipus de sifó té un ús. La primera, amb cisterna elevada, potser és la més antiga, i deixa caure l’aigua per gravetat. O també tenim la que funciona a pressió, utilitzada als avions per aconseguir un estalvi molt elevat o inclús total d’aigua.

TASSA BANY/ COS HUMÀ: I com tota la bona arquitectura, s’ha de dissenyar partint del cos humà. El lavabo no és una excepció. Tot és mesurable, les millors maneres de posicionar-se, diferències entre cultures, com s’adapta el cos a la tassa i, fins i tot, la distància a la que s’orina i com varia durant el procés.

TASSA BANY/ POSICIÓ: aquí veiem diagrames gràfics d’Alexander Kira, que era un obsessionat amb els lavabos, sobre l’ergonomia de l’evacuació. Van ser fets el 1970, i tot i la seva dedicació i el seu estudi extès, no va aconseguir revolucionar mai la manera de dur a terme aquesta funció fonamental del cos.

TASSA BANY/ CULS: Aquí es mostra diverses plantes zenitals del cos humà, estudiades i dimensionades, remarcant quines són les zones de suport del cos quan és assegut i com aquestes queden fora d’un recolzament en un vàter convencional. Així doncs, es proposa aquesta forma de vuit per millorar l’ergonomia.

TASSA BANY/ DISSENY OPTIMITZAT: Aquí podem veure tres opcions diferents basades en aquest estudi. La primera, amb un forat doble pels diguem-ne líquids i sòlids amb aigua en espray incorporada per netejar. El segon, que permet la possibilitat d’útilització tan assentat com dret, amb una zona de forat ampliada per facilitar-ne l’ús i finalment, l’últina opció en què l’utilitzes dret i crees una zona de paret on poder-te arrepenjar per fer-ho més còmode.

TASSA BANY/ HIGIENE (+paper higiènic): No obstant, tot i la gran quantitat de dissenys creats, sempre acabem triant la mateixa forma que aquí considerem estàndard. Això acaba portant però, problemes d’higiene. En espais privats, l’ús és adequat però, en llocs públics, la gent no els vol compartir, no vol assentar-se despullat en llocs on altres ho han fet.

BURJ KHALIFA/ POBRESA DEL MON: Aqui veiem la contraposició entre el poder econòmic de les persones i les seva forma de defecar. Hi ha gent que ho ha de fer al carrer en condicions precàries, d’altres, fins i tot, tenen un sistema de recollida personalitzat de grans camions, com és el cas del Burj Khalifa, que genera 7 tonelades d’excrements al dia.

Estudi realitzar per: Anna Benítez, Antoni Grau, Xavier Requena i Andrea Llanas. Cosntrucció9/Etsav.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s