Pecha-kucha: El confort en las Case Study Houses

Ens agradaria compartir la nostra recerca sota el que, per nosaltres, a estat un títol tan debatible com suggeridor: El confort a les Case Study House.

Per entrar en matèria, prenem la definició segons la qual el confort és un estat de percepció ambiental determinada pel benestar físic, mental i social de l’individu. Aquest depèn de factor interiors, relacionats amb la biologia i la fisiologia de l’individu, i de factors exteriors que a continuació explicarem.

Els factors exteriors, que no només depenen de l’individu, estan estudiats i podríem classificar-los segons aspectes higrotèrmics, lumínics, acústics, olfactius i psicològics. Per ampliar aquest últim afegirem el factor psicològic-social, o el confort que ve donat pel context social, polític, cultural, econòmic… i que juga un paper important en el que volem explicar.

 HISTÒRIA

 Ens trobem just amb la finalització de la segona guerra mundial i tots els condicionants que això comporta. Per una banda hi ha milers de soldats que tornen a casa sense recursos i un país que ha basat la majoria de la seva industria en una industria bèl·lica. A partir de la segona guerra mundial, Estats Units es basa i canvia cap a una economia de consum i la industria haurà d’adaptar-se i transformar-se per tal de respondre a les noves exigències del moment.

 Degut a tots aquests condicionants apareixen, a la revista Arts&Architecture, les Case Study Houses promocionades pel seu propietari, en John Entenza. Aquesta nova arquitectura haurà de donar resposta a tots aquests problemes sorgits a través de projectes experimentals de cases de postguerra. Es posarà en contacte amb un seguit d’arquitectes joves i amb interès per tal que presentin les seves propostes.

 Aquesta sèrie de propostes fetes haurien de ser fàcilment reproduïbles, econòmiques, de construcció ràpida i per a tothom. Ja que la situació del país és la que és l’arquitectura haurà de construir-se amb el que la industria pugui oferir, i com sabem són productes utilitzats per a la guerra principalment.

Aquesta nova arquitectura s’adaptarà al moviment modern, on el programa i la funció social són molt importants.

MODELS CASE STUDY HOUSES

Quan parlem de confort a les Case Study Houses parlem sobretot d’un confort psicològic i social, aplicat al programa, l’estètica i l’economia de mitjans, tot deixant el confort físic en segon pla.

Per exemple, en quant al programa, trobem la personalització de l’habitatge per a cada família, com podem observar al conjunt de cases 23, la construcció diàfana que garanteix una distribució flexible i la importància del vehicle privat i per tant del garatge.

Com es pot veure a la casa 4, les cases solen jugar amb espais semi-exteriors introduïts dins l’habitatge. També es busca una intimitat i solen tancar-se al carrer per obrir-se al recinte privat. La localització és molt similar per a totes, sempre a les afores de la ciutat però sense perdre la proximitat amb aquesta.

 Dins del confort estètic trobem la importància de les vistes, on cal destacar la casa Stahl amb unes vistes espectaculars de Los Angeles. També era important el fet de buscar un emplaçament amb natura per crear un cert ambient i que aportés unes condicions de tranquil·litat, juntament amb la relació que es crea entre l’interior i l’exterior.

L’estètica de la materialitat també es tenia en compte, com per exemple l’híbrid que es crea a la nº28 amb l’estructura d’acer, les extenses superfícies vidriades i el maó. Un altre factor important a tindre en compte és l’ús de l’aigua, el qual reflecteix i amplifica la qualitat lineal de l’estructura i afegeix serenitat i bellesa estètica. També es buscava la qualitat i creativitat dels mobles.

 Finalment, el confort en l’economia de mitjans, que implicava el fer construcció accessible per a tothom, econòmicament parlant, i utilitzant els recursos existents de la indústria bèl·lica. Com trobem a l’exemple de la casa Bailey, que era fàcilment ampliable a mesura que la família i els recursos econòmics anessin creixent. Per altra banda, també era important la recerca d’un sistema que es pogués produir en sèrie i la rapidesa de construcció. Un exemple són les voltes de fusta contraxapada de l’àrea central de la casa nº20, que es van posicionar i assegurar en menys d’hora i mitja.

 CASE STUDY HOUSE Nº8

Hem escollit parlar de la Case Study House nº8 perquè és una de les més representatives i influents del programa. Per què? Perquè els clients eren els mateixos Eames, que estaven molt implicats en l’enunciat i en els objectius del programa de l’habitatge contemporani: la importància del programa, la estètica i l’economia de mitjans.

 Com a la gran majoria de les Case Study Houses, el programa és molt important. Els Eames escullen un solar que té un silenci inusual per a estar tan a prop d’un nucli urbà. La planta busca una successió d’espais oberts, grans en alçada i flexibles, on poder conjugar la vida personal i professional.

 En quant al confort estètic cercat de l’ambient, són molt importants les vistes. La casa orienta una façana amb la intenció de mirar al oceà Pacífic. Alhora, la casa queda emplaçada entre arbres preexistents, sense intenció de passar desapercebuda tant com de relacionar-s’hi.

 En quant a l’estètica material, hi ha un gran esforç pel detall i la invenció, amb la intenció d’introduir textures, colors i configuracions de sistemes en busca de l’optimisme i la llum natural diversa. També, el moble agafa una importància especial en general i concretament en el cas dels Eames: igual que mudem de materials i sistemes, també ho ha de fer el moble.

 Els Eames van ser dels que més es van prendre seriosament la velocitat de construcció. D’aquesta forma, l’estructura d’acer es va realitzar en un sol dia. També es van preocupar per utilitzar nous materials de la industria de postguerra, com el fibrociment, el cemesto (sandvitx), xapes grecades i laminats de fusta, entre altres.

 En quant al confort ambiental, tant el confort acústic com el confort lumínic es solucionen per defecte amb la cerca d’aquesta estètica de tranquil·litat i llum. L’entorn era el factor clau a l’hora de complir, no la casa. En quant al confort olfactiu, no tenim cap informació al respecte.

 El factor oblidat és l’higrotèrmic, donat el caràcter experimental d’aquestes residències. D’aquesta casa tenim constància del manteniment intensiu que requereix degut a les humitats per falta d’impermeabilització i drenatge de mur i solera. També, el sistema de sanejament de pluvials era deficient i sovint acabava entrant aigua per la façana.

El repte d’adaptar nous materials i sistemes a la construcció fa que, casi deliberadament, es treballi sense contemplació d’un confort tèrmic resolt a l’envolupant. La causa és l’ús de vidres simples, panells amb poc aïllant, estructura i fusteries d’acer amb pont tèrmic i la ineficiència dels sistemes de climatització.

 CONCLUSIÓ

Per a concloure, es podria dir que el programa de les Case Study House no buscava el confort físic explícit, sinó l’expressió psicològica i social d’una època mitjançant la recerca de sistemes, tecnologies i materials. Una frase que se’ns presenta inspiradora pel debat podria ser: “per tal de progressar és necessari sortir de la zona de confort.”

Estudi realitzat per: Alba Corbella, David Garcia, Gemma Pedragosa, Joan Suñé i Maria Sedo. Construir lo projectat, EtsaV.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s