Pecha-kucha: Glass Wood House, by Kengo Kuma

Al llarg del temps, intentant respondre de diversa manera a la complexitat de la societat contemporània des del final de la Segona Guerra Mundial, les generacions de nous arquitectes japonesos han anat formant el curs de l’arquitectura japonesa i el seu urbanisme, el qual té actualment un gran reconeixement a tot el món.

Més tard, apareix la necessitat i voluntat de modernitzar el país intentant situar-se al mateix nivell que les grans potències d’occident, cosa que causa un canvi de mentalitat arquitectònica en la que els nous arquitectes busquen aplicar les noves tecnologies i corrents arquitectòniques sense oblidar l’arquitectura tradicional japonesa.

Per a Kengo Kuma, l’arquitectura s’ha de fusionar completa i harmònicament amb el seu entorn sense amenaçar-lo i a la vegada exaltant-lo. Aquesta unió crearà, doncs, buits que permetran al subjecte experimentar i relacionar-se amb el temps i el món que l’envolta.

“M’agradaria crear edificis que en comptes d’elevar-se cap al món, proporcionessin oportunitats que connecten el subjecte amb el món.”

“Jo crec que la meva arquitectura vol emmarcar la natura. D’aquesta manera, podem experimentar-la més profunda i íntimament.”

“El moviment Modern va aconseguir la transparència de l’arquitectura però no va poder evitar la creació d’edificis que es juxtaposen en contra del paisatge.”

“Un dels pecats de l’arquitectura del s. XX va ser utilitzar els materials com un vestit, com un maquillatge”.

El projecte de la Glass Wood House es un exemple de la arquitectura de Kengo Kuma, on podem veure el resultat dels conceptes basics de la seva ideologia, en primer lloc parlarem de la fusió del nou pavelló amb el paisatge i amb el projecte existent. Per a Kengo el paisatge es un factor determinant, invisibilitza la arquitectura deixant l’estructura en un segon pla. per a ell l’entorn i el subjecte son una mateixa cosa, en el cas de la Glass Wood House el bosc es el que li proporciona privacitat a la vida de les persones que hi viuen per aquesta raó tracta amb molta sensibilitat la connexió interior exterior de l’habitatge.

En l’obra de Kengo es pot veure les influencies de la llum, la transparència i la materialitat. Per a Kengo l’arquitecte utilitza les qualitats de olor, color, textura, temperatura i llum per tal de provocar unes sensacions determinades, així doncs direm que fa una arquitectura de sensacions. Molt relacionat amb el punt anterior Kengo parla del vuit com l’espai mes important de l’arquitectura, diu: “en el vuit es on percebem els canvis de la llum, de la temperatura, el canvi de les olors, del temps, el vuit es allà on tot passa. El cos humà i el vuit treballen junts per sentir alguna cosa, alguna sensació”.

Per a ell un altre factor important en l’arquitectura son els materials, diu que combinant els materials amb la tecnologia contemporània podem obrir noves possibilitats . En aquest projecte la tria de la fusta no és casual, sinó que escull el material local per tal que funcioni millor i duri més temps.

L’arquitectura tradicional japonesa no enten l’envolvent física de l’edifici com a envolvent tèrmica. Després d’estudiar aquest projecte, hem vist que Kengo Kuma sí planteja l’envolvent de tancament com l’envolvent tèrmica. Ens preguntem si va ser una petició concreta de l’usuari o si ho regulava la normativa dels EEUU.

Estudi realizat per: Paola Busso, Carlota de la Presa i Mireia Sender. Construir lo projectat, EtsaV.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s