Petcha-Kucha: Exodus, The Voluntary Prisoners of Architecture.

Remmet Koolhaas, nascut el 14/11/1944 a Rotterdam, es forma com a arquitecte en la Architectural Association de Londres després d’una temporada treballant com a periodista. El 1971 es gradua amb la tesis “The Berlin Wall as Architecture” I, any seguit publica a la revista Casablanca el “manifest” (S,M,L,XL; pàg. 267) EXODUS. Entre d’altres fets posteriors destaquen la creació de l’estudi OMA, el premi Pritzker I la Casa da Musica – Porto, entre d’altres.

Referents destacats durant la seva formació com a arquitecte en són Superestudio, Ivan Leonidov, Peter Cook i Cedric Price.

El concepte d’Exodus comença amb un simple gest arquitectònic carregat de poder, la línia i com aquesta ens permet delimitar el que es bo i el que és dolent. (d.4) Basat en aquesta idea i tenint com a referent el mur de Berlín i la metròpoli de Manhattan, desenvolupa tot una ciutat utòpica i densa, continguda entre dos murs. La ciutat ha de permetre el desenvolupament de la societat i ho fa mitjançant 5 espais bàsics els subdivideix en places encarregades d’una funció.

Una diferència significativa entre Exodus i altres projectes utòpics contemporanis resideix en el fet de poder ser implementat en un lloc real, en aquest cas Londres i amb una orientació i mesures aproximadament definides per l’arquitecte.

La explicació de tot el projecte es du a terme a través de collages conceptuals amb la representació única d’elements clau i la realització d’axonometries.

A partir d’entrar més en detall en el projecte, Koolhaas, explica diferents qualitats de cada plaça en funció del que és més important així com una explicació de cada respectiva funcionalitat. Distribucions de la recepció, els banys i la transacció biològica. Així com la materialitat de la plaça dels 4 elements, la plaça de les cerimònies i els lots.

Una altre diferència amb altres projectes utòpics és la inserció del concepte d’arquitectura dinàmica, canviant segons el pas del temps, referenciada per Cedric Price en les seves obres, i que Koolhaas introdueix amb la primera i última franja les quals son obertes evocant a la expansió i el canvi constant. Canvi que molt problablement té en ment que ha d’anar de la mà del desenvolupament de la ciència en la línia dels seus referents que considera que són els correctes i més adients i els quals es veuen reflectits en la plaça dels Globos Captius.

Per últim concepte, la presència del buit al llarg de tot el “manifest” com a manera de realitzar arquitectura. Situant un material, un o dos elements significatius en algunes places li és suficient per carregar un gran espai amb un gran potencial.

Finalment, després d’haver aprofundit en el tema i tenint en ment el subtítol de “Els presoners voluntaris de la Arquitectura”, subtítol que fa referència al fet contradictori de ser lliure i presoner al mateix temps en un espai arquitectònic com els reclusos que voluntàriament volen estar per sempre captius en una presó. Ens preguntem si, després de generar línies en els nostres projectes arquitectònics amb els que determinen una intencionalitat de millora respecte el que ens precedeix i la nostra predisposició d’habitar i fer que altres habitin aquests espais, no ens convertim nosaltres mateixos i altres que ens envolten en presoners de la nostre pròpia arquitectura.

Estudi realitzat per: Catalina Estévez, Abel Moro, Josep Santín, Sergi Tomás. Construir lo projectat, EtsaV.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s