Petcha-Kucha: Viviendas en Via Quadronno, Milan. Mangierotti i Morassuti.

L’edifici de vivendes situat a la via Quadronno de Milà, (1962-1964) és un edifici de Bruno Morassutti i Angelo Mangiarotti, construit durant una època de reconstrucció de la ciutat, posterior a la Segona Guerra Mundial. El projecte mostra una interdisciplinaritat entre els sistemes que relaciona estructura, instal·lacions i façana fent que es corresponguin els uns amb els altres.

L’edifici es troba en una zona altament edificada durant la reconstrucció, caracteritzada per la falta d’un pla regulador orgànic, en una parcel·la que fa front a un parc. La seva façana és la connexió naturalista vertical d’aquest verd públic. Observant-la, podem veure reflexades influencies de F.L.Wright i Mies Van der Rohe: L’horitzontalitat, la tria de materials i la idea d’arquitectura orgánica de Wright, que perseguia una arquitectura més propera a l’esser humà i a la terra, enfrontada a les idees de Mies com eren la verticalitat i netedat en la lectura dels diferents elements com forjats, fusteries i estructura.

L’edifici va ser dissenyat per clients burguesos i, per això en cada un dels habitatges, es pot apreciar com hi ha una diferenciació clara entre dues zones, la senyorial i la servicial. De la mateixa manera, cada una de les zones es relaciona amb l’exterior d’una manera diferent, la primera -la servicial-, és molt opaca, té poques obertures i la seva geometria en planta és ortogonal per afavorir la funcionalitat. En aquesta part també s’hi ubiquen la cuina, els lavabos, i dues habitacions. D’altra banda, en la part senyorial hi ha el menjador, la sala, i una altra habitació. La façana d’aquesta zona és més irregular dissenyada més pensant en les vistes des de l’habitatge al parc de davant.

Morassutti i Mangiarotti sempre han defensat la interdisciplinarietat entre sistemes; integrant l’estructura i instal·lacions, i fent coincidir el modulatge de façana en una mateixa malla.

L’edifici té dues tipologies de façanes, responent a la distribució de la planta. En la façana est corresponent a la part de servei i zona de nit, és una façana més opaca contraposada a la façana oest molt més transparent on trobem més la zona de dia i la s’obra cap al parc i alhora trobem un seguit de galeries.

La major part de la façana esta feta de panells prefabricats modulars que presenta 3 solucions intercanviables: els panells sòlids de fusta Douglas, els marcs amb panells de vidre, i les galeries (lògia) metàl·liques. A desig de cada propietari aquest panells són intercambiables. La façana est, on es substitueixen alguns mòduls per murs estructurals de formigó armat, es va plegant de forma orgànica però te un gran control de les direccions. Pel que fa la geometria presenta dues direccions on el punt d’intersecció es el nucli d’escala.

En l’oest, la façana es completament modular i és on hi trobem la majoria de mòduls vidriats. Respecte la geometria, també presenta dues direccions; unint els dos extrems de la façana i l’altre es la que ens genera l’aparició de les galeries heterogènies. La modulació és present tant en planta com en alçat, però treient la retícula no es tant perceptible, com en l’alçat on la geometrització es ben present. Aquesta modulació amb un ritme tant constant i vertical es combina amb les línies horitzontals.

La façana està desvinculada de l’estructura endarrerint-se del primer pla. Els forjats que travessen la façana, emfatitzats per la làmina de zinc que els recobreix, ajuden a dibuixar les cantonades retranquejades que donen moviment al pla vertical. Els mòduls de 1m d’amplada i independents de l’estructura, ocupen tota l’alçada entre forjats. Veient el detall suposem que es tracta de penells penjats de la llosa superior, i recolzats per la part inferior. D’aquesta manera, quan hi ha un canvi de propietari es facilita el canvi de mòduls en cas que aquest ho desitgi. La finestra està dividida en dues parts; una part inferior més petita d’obertura oscil·lant amb dues funcions: garantir la ventilació i com a element de seguretat; i una de superior d’obertura batent.

Actualment la façana esta coberta d’una vegetació que potser el projecte inicial no contemplava, ja que no es veu reflectit en cap plànol. Però respon a la idea de l’arquitecte d’aconseguir una continuïtat amb el parc.

Estudi realitzat per: Albert Agúndez, Núria Albadalejo, Mar Esteve, Ignacio Fdez de Castro, Xavi Martí, Marta Puigdomènech i Marta Salvat. Copnstruir lo projectat, EtsaV.

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s