Finalista: 20a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona.

En la 20a edició del Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, la nostra darrera obra, la Showvila situada al PGA Golf de Catalunya Resort a estat seleccionada dins la categoria d’arquitectura.

Moltes gràcies a tots els que han ajudat que això sigui possible!

Premis Arq Comarques Gironines_20a edicio

Anuncios

Petcha-Kucha: Townhouse Playboy.

Ens trobem en períodes de Guerra, i a nivell social el govern Nord Americà impulsa mesures d’estigmatització de la homosexualitat, apareix la figura de la Pin-Up. Les dones es comencen a integrar fora de l’àmbit domèstic, a la vida pública i als sectors de treball de la indústria per falta de mà d’obra masculina.

Es duen a terme polítiques de reordenació del gènere on es reforça la teoria de les dos esferes que dominava l’espai burgès del XIX: espai públic, polític, exterior, com a camp de batalla propi de la masculinitat i per altra banda l’espai domèstic, interior i privat, com a lloc femení.

Sigue leyendo

Petcha-Kucha: Viviendas en Via Quadronno, Milan. Mangierotti i Morassuti.

L’edifici de vivendes situat a la via Quadronno de Milà, (1962-1964) és un edifici de Bruno Morassutti i Angelo Mangiarotti, construit durant una època de reconstrucció de la ciutat, posterior a la Segona Guerra Mundial. El projecte mostra una interdisciplinaritat entre els sistemes que relaciona estructura, instal·lacions i façana fent que es corresponguin els uns amb els altres.

L’edifici es troba en una zona altament edificada durant la reconstrucció, caracteritzada per la falta d’un pla regulador orgànic, en una parcel·la que fa front a un parc. La seva façana és la connexió naturalista vertical d’aquest verd públic. Observant-la, podem veure reflexades influencies de F.L.Wright i Mies Van der Rohe: L’horitzontalitat, la tria de materials i la idea d’arquitectura orgánica de Wright, que perseguia una arquitectura més propera a l’esser humà i a la terra, enfrontada a les idees de Mies com eren la verticalitat i netedat en la lectura dels diferents elements com forjats, fusteries i estructura.

Sigue leyendo

Petcha-kucha: Casa Museu, Alvar Aalto

Aquest projecte d’Alvar Aalto està situat a Munkkiniemi a Finlàndia. Es va construir al 1935-36. Va ser el seu primer disseny d’habitatge. Al ser la seva pròpia casa va poder-la construir amb menys restriccions i expressar el seu nou punt de vista. Ell ja va debati i escriure sobre la nova forma de fer habitatge i ara ho posava en pràctica.

Aalto volia fer una casa normal, on també hi tingues el seu estudi. Una construcció amb estructura clara, amb sensació d’intimitat, protecció i secretisme. Va adoptar influencies de quadres com la relació entre el dintre i fora de Alucinación de Fra Angelic, i també de arquitectes com Le Corbusier i Adolf Loos.

 

Sigue leyendo

Pecha-kucha: Rose Seidler House

Harry Seidler, nascut a Viena al 1923, va ser l’arquitecte que va introduir l’arquitectura moderna i els principis de la Bauhaus a Australia. Va formar-se com a arquitecte a Canadà al 45 i va estudiar amb professors emigrats de la Bauhaus com el propi Walter Gropius. Posteriorment va treballar amb arquitectes com Alvar Aalto o Oscar Niemeyer.

Al 1948 Seidler es trasllada a Australia per construir una casa pels seus pares. Ens trobem en una època de post-guerra on el país continua arrossegant l’arquitectura tradicional dels últims anys. La seva arribada al país suposarà un enfrontament entre les idees de l’estil internacional i l’arquitectura tradicional que ell mateix considerarà com rústica i antiquada. Malgrat que el material típic de construcció d’Australia fos el maó, la falta de materials degut a l’època va obligar a Seidler a utilitzar nous sistemes constructius més típics de l’arquitectura Americana com els entramats de fusta. Amb aquest sistema també evitaria la falta de grans espais i il·luminació que criticava de l’arquitectura australiana.

Sigue leyendo

Pecha-kucha: Glass Wood House, by Kengo Kuma

Al llarg del temps, intentant respondre de diversa manera a la complexitat de la societat contemporània des del final de la Segona Guerra Mundial, les generacions de nous arquitectes japonesos han anat formant el curs de l’arquitectura japonesa i el seu urbanisme, el qual té actualment un gran reconeixement a tot el món.

Més tard, apareix la necessitat i voluntat de modernitzar el país intentant situar-se al mateix nivell que les grans potències d’occident, cosa que causa un canvi de mentalitat arquitectònica en la que els nous arquitectes busquen aplicar les noves tecnologies i corrents arquitectòniques sense oblidar l’arquitectura tradicional japonesa.

Sigue leyendo