Ens trobem en períodes de Guerra, i a nivell social el govern Nord Americà impulsa mesures d’estigmatització de la homosexualitat, apareix la figura de la Pin-Up. Les dones es comencen a integrar fora de l’àmbit domèstic, a la vida pública i als sectors de treball de la indústria per falta de mà d’obra masculina.
Es duen a terme polítiques de reordenació del gènere on es reforça la teoria de les dos esferes que dominava l’espai burgès del XIX: espai públic, polític, exterior, com a camp de batalla propi de la masculinitat i per altra banda l’espai domèstic, interior i privat, com a lloc femení.
Aquesta reordenació i diferenciació de gèneres i sexualitats impulsada per plans com el Fight for America, on l’Estat va utilitzar els seus instruments en contra de la ciutadania perseguint i castigant el comunisme, la homosexualitat, i la diferencia racial, es tradueixen l’extensió i consolidació de la casa suburbana, com a producte estandarditzat que respon a un mateix procés d’industrialització.
L’any 1953 apareix la revista Play boy com a revista que alaba condicions com la flexibilitat, la reversibilitat i la circularitat entre d’altres. I aquest joc, quedarà reflectit en el que podíem denominar dispositius giratoris. Playboy no era simplement un banal projecte més o menys eròtic, sinó un bast projecte arquitectònic-mediàtic que tenia com a objectiu desplaçar la casa heterosexual com a nucli de consum i reproducció proposant enfront d’aquesta, nous espais destinats a la producció de plaer i de capital. Aquesta podria ser la divisa de Playboy: si vols canviar a un home, modifica el seu apartament i tot això sota la disfressa de revista de dones i consum. Des de la seva primera publicació, la revista havia aconseguit crear un conjunt d’espais que a través d’una difusió mediàtica van arribar a encarnar una nova utopia eròtica, arribant a formar part de l’imaginari arquitectònic de la segona meitat de segle.
La Playboy Townhouse de 1962: els dibuixos de l’arquitecte Donald Jaye, mostra la façana, secció i diversos detalls interiors, i per primera vegada, l’arquitectura no és utilitzada com a decorat eròtic, sino que ella mateixa es tot un objecte pornogràfic. L’edifici de tres plantes, va ser projectat per construir-se en murs de formigó i façana de vidre transparent, encastat entre dos edificis tradicionals del Chicago del principis de segle, produït un emparedat no tant sols d’estils arquitectònics, sino també de formes de visibilitat i accés a la interioritat. Si la oposició entre transparència i opacitat amb les construccions veïnes fos poca, un conjunt de focus, il·luminen la façana per tal de veure i ser vist. La secció de l’edifici revela que la casa està simètricament dividida per un espai central on es troba la piscina, aquí la piscina funciona tant de dispositiu de rotació com de frontera líquida que separa dos escenaris diferents capaços d’acollir situacions diferents, potser fins i tot incompatibles.
La casa urbana es dividia en 3 parts; la part davantera de 12.20m de llargada consistia en un garatge a nivell de carrer, una sala d’esbarjo a la primera planta, a la segona una sala d’estar i a la tercera el dormitori principal. La part central de 7.60m esta ocupada per la piscina. Per últim la part posterior de 12.20m on en planta baixa hi havia l’allotjament del servei, a la primera planta el menjador, un bar i la cuina, a la segona l’estudi i a la tercera l’habitació de convidats. Alguns dels trets més peculiars de la casa eren la paret vidriada de la piscina per veure en tot moment el que hi passava a l’interior, l’estudi, el Sancta Sanctorum de la privacitat masculina al que poques vegades es convidava a passar a les dones, i el llit de forma rodona de l’habitació principal que podia rotar 360º i tenia totes les funcions per no tenir que marxar d’ell.
La Townhouse representa el millor món possible pel jove solter, feliçment casat amb la infinitat d’avantatges de la urbs. L’estructura dual de la casa, permet que el Playboy porti una doble vida, reforçant aquesta dualitat en els seus hàbits, articulant una transició entre el treball i l’oci, el vestit i el despullat, les visites professionals i les trobades sexuals.
Estudi realitzat per: Aïda Comabella, Oriol Guitart i Andrea Martínez. Contruir lo projectat, EtsaV.
Caja de Ideas 