Petcha-kucha: Casa Museu, Alvar Aalto

Aquest projecte d’Alvar Aalto està situat a Munkkiniemi a Finlàndia. Es va construir al 1935-36. Va ser el seu primer disseny d’habitatge. Al ser la seva pròpia casa va poder-la construir amb menys restriccions i expressar el seu nou punt de vista. Ell ja va debati i escriure sobre la nova forma de fer habitatge i ara ho posava en pràctica.

Aalto volia fer una casa normal, on també hi tingues el seu estudi. Una construcció amb estructura clara, amb sensació d’intimitat, protecció i secretisme. Va adoptar influencies de quadres com la relació entre el dintre i fora de Alucinación de Fra Angelic, i també de arquitectes com Le Corbusier i Adolf Loos.

 

La casa està construïda en un terreny de pendent rocosa en un lloc de pins. La façana més tancada és la nord-est que mira al carrer i la que mira al jardí és la Sud-oest. El garatge a la zona més freda al racó N i la zona de menjador al racó S a la zona més calenta. La casa es disposa en forma de L on el costat llarg és l’habitatge i el curt és l’estudi. Utilitza petites diferències de nivell per marcar diferents espais com de l’estudi a la biblioteca. Al segon pis, de caràcter més íntim les habitacions i al subterrani les instal·lacions i una sauna. També va voler investigar conceptes més innovadores com un estudi per a la prevenció al foc.

Podem distingir 3 elements estructurals que conformen la habitatge, el formigó armat, la fabrica de maó i els pilars metàl·lics. Aquesta casa es va alleugerint, no només amb la distinció de les funcionalitats, sinó també a mesura que es va aixecant. Però tot l’habitatge recolza sobre un mateix element que permet estabilitzar-lo en un terreny molt irregular. Una estructura muraria de formigó armat a la planta sota terra que permet salvar els desnivells topogràfics i crear una mena de plataforma que sobresurt del terreny per mostrar-nos com funciona aquest element estructural i permet sustentar la casa amb una llosa de formigó a les diferents cotes de l’estudi i la habitatge.

A la planta baixa, veiem com la presencia de la fàbrica de maó aixeca les dues zones distingides de: habitatge i estudi; Comencem a veure intervencions amb pilars metàl·lics als porxos i les sales d’estar per millorar la relació entre interior i exterior; i a l’estudi per sustentar l’altell, aconseguint un espai a doble alçada.

A la planta primera és on distingim millor les dues zones, la de l’estudi que, com podem observar manté aquest caràcter contundent amb la fàbrica de maó, en contraposició a la lleugeresa de l’espai plenament de habitatge, amb els pilars metàl·lics i aquests acabats més lleugers amb fusta, i són aquestes tires de xemeneia, les que ens donen una certa estabilitat estructural.

Les façanes permeten entendre els espais que es generen a l’interior, l’estudi esta conformat per una estructura muraria a doble altura de fabrica pintada de blanc tant al interior com exterior així com la planta baixa de la residencia. La residencia va perdent massa a mesura que s’eleva conformant un tancament de lames de abedul encadellades, amb un rebaix generen un joc d’ombres accentuen la verticalitat i la textura, integració amb l’entorn i contrast amb les franges horitzontals de la fabrica. Utilitza com aïllament planxes de cartró ondulat.

Es generen en tota la casa 3 passos d’instal·lacions concentrades de fabrica per on es desplacen canalitzacions d’aigua, llum i calefacció. Així com els fums generats a les cuines i xemeneies i sauna de que disposa en la planta subterrani. Que desemboquen en coberta amb xemeneies de d’obra vista .

L’estudi disposa de una coberta inclina invertida que recull les aigües i les baixa per façana amb un caneló vist. I a la part de residencia per coberta plana que es desmaterialitza amb un ràfega de formigó que protegeix una terrassa . Sorprèn per la forta carrega de neu que esta sotmès per el clima.

En les primeres seccions ja apareixien mobles com per exemple, els armaris encastats del menjador, que també es podien obrir des de l’àrea del servei i per tant feien de separació. Com a tota la casa, hi ha mobles de la firma Artek i altres familiars, els quals mica en mica s’aniran substituint per els de la seva firma.

El menjador està connectat amb la sala d’estar de planta baixa, en la que es vol posar en valor la relació entre fred i càlid, situant un gran finestral davant de la xemeneia, al voltant de la qual es situen tots els mobles i per tant es desenvolupa la vida. Les escales que hi ha al final de la sala son les que ens ajuden a donar privacitat a aquesta zona respecte a l’estudi. En el qual també hi situa una xemeneia al voltant de la qual hi disposa unes escales per accedir a les diferents estances d’aquest, jugant amb la materialitat i el pes d’aquestes en funció del nivell. Els mobles de l’estudi han anat variant amb els anys en funció de la ocupació i el nivell de feina d’aquest.

El mobiliari més destacat de la casa, son les butaques i les cadires, tant interiors com exteriors; en canvi, tot i que les lluminàries han estat un dels temes que ha interessat a l’arquitecte, en aquesta casa en un primer moment és un element en el que no hi posa atenció, i no serà fins el 1950 que no es substitueixen per dissenys d’Artek.

El material de revestiment de la part residencial és prim, llistons de fusta fosca tacada. Els sòls són de tira de fusta o linòleum, col·locada directament sobre el formigó. Així com terratzos i llosetes en alguns paviments com en l’estudi i terrasses.

En motiu del canvi d’ús de casa habitada a museu, es van reparar els sistemes tècnic com les canonades d’aigües residuals per sota de la casa que s’havien trencat, l’aigua de pluja es filtrava al soterrani, les canonades d’aigua de la planta superior perdien aigua, i el cablejat elèctric que plantejava un perill. Pel que fa a l’exterior: es va tornar a fer tot el remat de calç de les façanes de maó i els panells de fusta a les façanes sud s’havia tornat porosa causa de l’exposició al sol.

En definitiva, la Casa Museu de Alvar Aalto és una espècie de prototip ( en l’agrupació orgànica de les habitacions, la forma lliure, l’ús de fusta , coure , maó i altres materials naturals, així com la varietat de detalls sensorials, com ara parterres i agafadors dissenyats amb cura, es transformen en elements estilístics característics de l’arquitecte) de casa privada, de la qual posteriorment va desenvolupar variacions de les altres cases unifamiliars que va dissenyar (la famosa Vil·la Mairea que va ser dissenyat poc després).

Estudi realitzat per: Pau Morgado, Christian Heredia, Toni Femenies, Clara Vidal i Nuria Prat. Contruir lo projectat, EtsaV.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s